Ajuntament de l'Alcudia de Veo

Dimecres, Octubre 16, 2013 - 14:30
Conquesta Cristina
El 9 d'Octubre de 1238, el Rei En Jaume I d'Aragó entra a València capital, hConquestaavent conquerit abans Borriana. Els pobles de la Serra d'Espadà romanien favorables al Rei Abû Saîd de València, que ara residia a Sogorb, fins que es va convertir al cristianisme. Tota la serra quedava habitada pels musulmans, que més tard s'anomenarien “Moriscos”, amb freqüents insurreccions.Per a evitar estos problemes, el Rei En Jaume I concedia “la Carta de Gràcia i Seguretat” el 29 de Maig de 1242, creant o respectant “el Alcadiazgo" d'Eslida, el Rei feia d'Eslida com la capital d'un xicotet Regne de Taifa dins de la Serra d'Espadà, a la qual pertanyien: la Vila d'Eslida, Aín, l'Alcúdia, Veo, Benitandús, Jinquer, Pelmes i el Castell i la Vall de Suera. Per esta Carta es respectava tota la forma de vida d'aquells pobles segons tradició i religió musulmana, obligant els cristians a no molestar-los ni a impedir-los el practicar els seus costums; així com es respectava les seues Mesquites, escoles, festes, cementeris, heretats, etc.

¿Com estava organitzat este “Alcadiazgo d'Eslida”, a què pertanyia l'Alcúdia de Veo?

Eslida era el centre polític i econòmic dels nuclis mancomunats d'Aín, la Vall de Veo, l'Alcúdia, Suera, Castro i Fanzara, que eren coneguts com Eslida i la Serra d'Espadà. Tots es trobaven davall la jurisdicció d'un Jutge o Alcadli d'Eslida. Estos llocs eren coneguts com a Aljames ja que la seua població era totalment musulmana, cosa que garantia la Carta de Gràcia i Seguretat, i cada una de les Aljames tenia un administrador local, anomentat l'Alamí.

Estes se situaven junt amb Castells guarnits per cristians i dirigits per administradors militars cristians que es s'anomenaven Alcaldes (només en ells podien residir els cristians dins de l'alcadiazgo, sent al mateix temps la força militar davant d'eventuals sublevacions; en estos Castells s'ubiquen les Parròquies del Castell, especialment en els principals, amb un Rector que servia els cristians). L'Alamí musulmà era com de viles independents ja d'Eslida (ACA-Cancillería 1209 fol 44), així les Aljames es van convertint en municipis dirigits per administradors, ancians i notables.

L'Aljama de Veo amb l'Alcúdia, en 1383-90 té 25 caps de família o Noms, o siga uns 100 habitants; en 1415 apareixen per a Veo 45 (180 h.) i per a l'Alcúdia 58 (232 h.), en 1427, per a Veo 32 (128) i per a l'Alcúdia 47 (188), en 1451 per a Veo 38 (152) i per a l'Alcúdia 43 (172) i en 1602, abans de l'expulsió, Veig 41 (164) i l'Alcúdia 65 (260).

El “Alcadiazgo d'Eslida” va gaudir per llarg temps d'una tal autonomia que va convertir esta serra en una “comunitat autònoma” en el més ple sentit; açò va portar a una sèrie de disputes entre els cristians i musulmans que va portar a la supressió de l'Alcadiazgo dels anys de 1535 i a l'expulsió dels moriscos en el 1609. Dos religions, dos societats i dos cultures que no van poder conviure.

Estes dades, extrets de diversos treballs de prestigiosos historiadors, ens obrin portes per a l'estudi de la història del nostre poble, l'Alcúdia de Veo; de moment la coneixem un poquet més i això potser anime a estudiar amb més deteniment i profunditat els arxius que guarden el passat del nostre poble.

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 

Formulari de cerca

 

Site developed with Drupal