Ajuntament de l'Alcudia de Veo

Dimecres, Octubre 16, 2013 - 15:00
L'escut de l'Alcúdia de Veo

Aprovació

Resolució de 24 de febrer de 1995, del conseller d'Administració Pública (DOGV núm. 2467 de 10 de març de 1995).

 

escudo Alcudia de Veo

 

 

Descripció:

“Escut quadrilong de punta redona.

En camp de gules, un ull obert, fix, i de cara, de plata, amb l'iris d'atzur i la pupil·la de sabre; bordura componada de plata i gules.

Al timbre, una corona reial oberta.”

 

Fonaments:

Armes parlants utilitzades almenys des del segle XIX.

 

Font: Llibre “Escuts i banderes dels municipis de la Comunitat Valenciana, 2003”.

 

1. Localitat: l'Alcúdia de Veo.

2. Data d'aprovació de l'escut

L'escut, després de diverses propostes tant per part de l'Ajuntament de la localitat com per part del Consell d'Heràldica de la Generalitat, es va aprovar finalment en la resolució del 24 de Febrer de 1995 pel Conseller d'Administració pública, apareix en el DOGV, número 2467 de 10 de Març de 1995.

3. Tipologia

L'escut és quadrilong amb punta redona, en camp de gules, un ull obert, fix i de cara, de plata i amb l'iris d'atzur i la pupil·la de sabre; amb una bordura componada de plata i gules. Com a rematada en el timbre, té una corona reial oberta.

4. Història de l'escut

El municipi de l'Alcúdia de Veo, té origen en una antiga alqueria mudèjar situada junt amb la vessant septentrional dels contraforts de la Serra d'Espadà i junt amb la vall del riu Veo, que li dóna nom. En el mateix terme es trobava una altra xicoteta població amb el topònim de Veo.

L'any 1612, Enric Folch de Cardona atorgava la carta de població als nous pobladors cristians de la l'Alcúdia, després de l'expulsió dels moriscos de 1609. Un segle després (1750), era senyor de la població un descendent de l'anterior, Luis Antonio Fernández de Còrdova, duc de Segorbe, Cardona i Medinaceli. Sobre les dades històriques no es pot assenyalar res més en particular, sens dubte per la seua apartada situació i inutilitat per a la guerra, que tan sols es va donar durant la conquista.

5. Autor

L'autor, podem dir que és anònim, encara que l'escut va ser fet i dissenyat pel Consell d'Heràldica de la Generalitat Valenciana.

6. Estil i valoració artística de la reproducció

No es pot fer un estudi sobre la valoració artística de la reproducció de l'escut ja que tan sols hi ha una còpia del mateix en un paper, que es troba en l'Ajuntament, encara així és bona.

A més l'Ajuntament del municipi continua utilitzant en els documents el segell de l'escut anterior, i ho continuarà fent fins al fi de les existències, inclús en les plaques dels noms dels carrers i en les plaques dels guals encara apareix l'escut anterior de la població.

7. Estudi iconogràfic i iconològic

L'escut d'esta població ha tingut una llarga història fins a la seua aparició final. En un primer moment l'Ajuntament de l'Alcúdia de Veo va proposar com a escut municipal un ull obert, fix i de cara amb diversitat de policromia, amb colors com el roig, el negre, el groc, color carn, blanc, etc… inscrit en un triangle d'on ixen rajos. Açò se deu al fet que en l'Església parroquial del poble es va trobar un escut amb estes característiques, que va ser el que es va utilitzar fins a la seua aprovació pel Consell d'Heràldica.

Respectant la voluntat del municipi d'utilitzar el seu element parlant del nom del poble com a figura principal del seu escut; un ull obert, fix i de cara, proposta heràldicament correcta, el Consell Tècnic d'Heràldica de la Generalitat Valenciana va fer unes quantes correccions:

 

1.- La forma de l'escut no es correspon amb l'heràldicament correcta per als escuts municipals, escut quadrilong de punta redona.

2.- La inscripció d'un ull dins d'un triangle amb rajos correspon simbòlicament a la iconografia de la Santíssima Trinidad, i més exactament a la primera Persona, és a dir a Déu Pare, (com apareix en la clau del cimbori de la Catedral de Santiago de Compostel·la) per tant és incorrecte i poc individualitzador que el poble de l'Alcúdia de Veo utilitze com a escut un símbol religiós que no té cap relació amb el titular de la parròquia, Sant Miquel, o amb el seu patró, Sant Pere.

3.- No és tampoc correcta la utilització d'una policromia presa del natural, ja que el disseny dels escuts respon a uns colors, atzur, gules, sinoples, i metalls, or, plata, predeterminats i utilitzats amb una normativa i simplicitat regulada.

4.- És costum a més del Consell, seguint les normes generals d'heràldica municipal i de la tradició de l'heràldica valenciana coronar els escuts municipals amb una corona reial oberta.

Des de finals del segle passat pareix que el municipi utilitza l'ull com a element fonamental de l'escut, segons es veu en els segells de l'Arxiu Històric Nacional i de la Geografia del Regne de València de Martínez Aloy i Carreres Camdi. Este últim autor advertix, segurament per error amb algun municipi veí com Aín, que l'escut de l'Alcúdia és una prima torre amb xicotets merlets. No obstant la mateixa obra reproduïx com a escut municipal del municipi l'ull, element que al nostre entendre és el més identificatiu, a més per l'abundància de torres en l'heràldica municipal ens pareix més encara. Molts municipis espanyols com Ulldecona, Sunyer, etc, tenen també este element en les seues armes.

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 

Formulari de cerca

 

Site developed with Drupal