El terme municipal es totalment muntanyós. Una cadena de montes, en el límit amb els termes d’Aìn i Algimia d’Almonacid, agrupa les majors altures entre les que sobreïxen l’alt de la Pastora i el Pic Espadàn (1041m) que done nom a la serra.
Amb la depressió del collado de la Nevera com nexo, la filada i esbelta alineaciò segueix fins la Rápita (1106m), cima senyera de la serra, en la divisoria amb el terme d’Algimia d’Almonacid. Aquest angost relleu te una clara influencia en el paisatge que es poden observar en la localitat, en la que es pot disfrutar de importants extensions de boscos de pins i alcornocs. També trobem una espècie exótica en estes terres, com es el castany. Del mateix existeix un xicotet bosc rel.liquia proper al caseriu abandonat de Jinquer.
En Benitandús trobem un xicotet embalssament que reté les aigües del Riu Veo, a la volta que un impressionant paratje geológic, els Òrgans de Benitandús de 724m sobre el nivel del mar creat per la erosió de les aigües.
També el terme d’Alcudia de Veo es ric en fonts entre les que destaquem la Font de San Pedro situada en el paratge de xops amb área recreativa, la Font de Jinquer, Canaleta, Zurrón, Ullastre, Rodenal, etc.
En quant a coves, podem destacar la cova de la Chelva, la qual té una abertura vertical en la roca de la muntanya per on mane gran cabdal d’aigua, que al despenyar-se per altres roques al llit del barranc forme unes atractives tolls d’aigua. En el seu interior es forme una gruta natural on el adentrament es sumament dificultós. Altes coves que poseeixen fenomens kárstics son: Sima de l’alt, d’Eulogio, del Toro, de la Hoya Vieja, de la Lloma i del Molinet.
