Escut municipal
Localitat: Alcudia de Veo.
- Descripció:
“Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, un ull obert, fixe, i de cara, de plata amb el iris de blau i la pupil.la de sable; bordura componada de plata i gules. Al timbre, una corona reial oberta.”
- Fonaments:
Armes parlants utilitzades al menys des de el segle XIX.
- Data d’ aprovació del escut:
El escut, després de varies propostes tant per part del Ajuntament de la localitat com per part del Consell de Heràldica de la Generalitat es va aprovar finalment en la resolució del 24 de Febrer de 1995 per el Conseller d’Administració Pública, apareix en el DOGV, número 2467 de 10 de Març de 1995.
- Tipologia:
El escut es quadrilong amb punta redona, en camp de gules, un ull obert, fixe i de cara, de plata i amb el iris de blau i la pupil·la de sable; amb una bordura componada de plata i gules. Com remat en el timbre, te una corona reial oberta.
- Historia del escut:
El municipi d’Alcudia de Veo, té origen en una antiga alqueria mudèjar situada junt a la vertent septentrional dels contraforts de la Serra d’Espadá i junt al Vall del riu Veo, que li dona nom. En el mateix terme es trobava altra xicoteta població amb el topònim de Veo. En l’any 1612, Enric Folch de Cardona atorgava la carta de població als nous pobladors cristians de l’Alcudia, després de l’expulsió dels moriscos de 1609. Un segle després (1750), era senyor de la població un descendent de l’anterior, Luis Antonio Fernández de Córdoba, duc de Segorb, Cardona i Medinacelli. Sobre les dades històriques no es pot senyalar res mes en particular, sense dubte per la seua apartada situació e inutilitat per a la guerra, que tan sols es va donar durant la conquesta.
- Autor:
L’autor podem dir que es anònim, encara que l’escut va ser fet i dissenyat per el Consell de Heràldica de la Generalitat Valenciana.
- Estil i valoració artística de la reproducció:
No es pot fer un estudi sobre la valoració artística de la reproducció del escut ja que tan sols hi ha una copia del mateix en un paper, que es troba en el Ajuntament, encara així es bona. A més l’Ajuntament del municipi continua cunyat en els documents amb el segell de l’escut anterior, i eu continuarà fent fins el fi de les existències, inclòs en les plaques dels noms dels carrers i en les plaques dels vados encara apareix l’escut de l’anterior població.
- Estudi iconogràfic e iconologic:
L’escut d’aquesta població ha tingut una llarga història fins la seua aparició final. En un primer moment l’Ajuntament d’Alcudia de Veo va proposar com escut municipal un ull obert, fixe i de cara amb diversitat de policromia, amb color com el roig, el negre, el groc, color carn, blanc, etc… inscrit en un triangle d’on ixen rellamps. Açò es deu a que en l’Església parroquial del poble es va trobar un escut amb estes característiques, que va ser el que es va utilitzar fins la seua aprovació per el Consell de Heràldica.
Respectant la voluntat del municipi d’utilitzar el seu element parlant del nom del poble com figura principal del seu escut; un ull obert, fixe i de cara, proposta heàldicament correcta, el Consell Tècnic de Heràldica de la Generalitat Valenciana va fer unes quantes correccions:
- La forma de l’escut no es correspon amb l’heràldicament correcta per als escuts municipals, escut quadrilong de punta redona
- La inscripció d’un ell dins d’un triangle amb rellamps correspon simbòlicament a la iconografia de la Santíssima Trinitat, i més exactament a la primera Persona, es a dir, Deu Pare, (com apareix en la clau del cimborri de la Catedral de Santiago de Compostela) per tant es incorrecte i poc individualitzador que el poble d’Alcudia de Veo utilitze com escut un símbol religiós que no te ninguna relació amb el titular de la parròquia, Sant Miquel, o amb el seu patró, San Pedro
- No es tampoc correcta la utilització d’una policromia tomada del natural, ja que el disseny dels escuts respon a uns colors, blau, gules, sinoples, i metalls, or, plata, predeterminats i utilitzats com una normativa i simplicitat regulada.
- Es costum a demés del Consell, seguint les normes generals de heràldica municipal i de la tradició de la heràldica Valenciana coronar els escuts municipals amb una corona reial oberta.
Des de finals del segle passat pareix que el municipi utilitza l’ull com element fonamental de l’escut , segons es veo en els segells de l’Arxiu Històric Nacional i de la Geografia del Regne de Valencia de Martínez Aloy i Carreres Camdi. Este últim autor adverteix, segurament per error amb algun municipi veí com Aín, que el escut d’Alcudia es una delgada torre amb xicotetes almenes. No obstant la mateixa obra reprodueix com escut del municipi l’ull, element que al nostre entendre es el més identificatiu, a demés per l’abundància de torres en la heràldica municipal ens pareix mes encara. Molts municipis espanyols com Ulldecona, Sunyer, etc tenen també aquest element en les seues armes.
mas.
