La batalla de La Serra d'Espadà

Alcudia de Veo, Veo, Benitandús i Xinquer formaven juntament amb els poblats del Castell i Vall de Suera, els de Fanzara i els d’Ahín, l’anomenat “Alcadiazgo d’Eslida” que va disfrutar per llarg temps ( al voltant de 283 anys) de gran autonomia. Així i tot, durant aquest període van anar eixint conflictes, mes o menys greus, per la qüestió de la pertinència d’aquestes llocs a la corona o al Senyoriu de Segorbe. Els pobles de la Serra havien sigut entregats, encara que temporalment, a diversos aristòcrates o a institucions i a aquestes no els donava igual ser propietat del Rei que del Duc; la ma dels Senyors solia estar mes propera i pareixia necessitar del recolzament dels musulmans, després moriscos. Així pues, aquella primera convivència pacífica entre cristians i musulmans o moriscos, s’havia deteriorat, a lo que es va afegir el tema de la “ seua conversió a la fe cristiana que havien acceptat a la seua manera, seguint amb les practiques de sempre, islàmiques”.

Aquest estat de coses es manifestava a través dels enantaments musulmans que es van produir repetides voltes al llarg d’aquestes anys en tota la serra. Durant la revolta de 1248-1249, al intentar recuperar els castells d’Eslida i Veo, van morir uns cinc-cents homes del exèrcit reial; com a conseqüència i penalització s’exigia en 1257 un impost de 900 sols a la Serra d’Eslida, amb Alcudia i Veo, el cal va provocar altra rebel·lió en 1275.

Esta i altres revoltes ( en 1363 tota la Serra va caure en mans del Rei de Castilla i es negava a una nova Carta Pobla amb els musulmans en Març de 1365, tenint, entre ells, retens a persones importants en els Castells d’Eslida i Segorb, on arribaren a patir fam els situats), van fer que el Castell d’Alcúdia de Veo ( juntament amb els demés de la Serra) fora deteriorant-se des de 1342, o alo millor havia sigut destruït en part durant aquelles hostilitats; per a la seua rehabilitació altra volta es van exigir diversos impostos a la població.

Tot va eixir a la llum clarament durant l’anomenada “Guerra de les Germanies”, en la que els moriscos van lluitar a favor dels nobles, en volta de posar-se a favor del poble. Al mateix temps els pirates del terrible Barba-roja amedrentaen les costes del Regne de Valencia i pareixia que alguns moros de la Serra els ajudaven. El got del conflicte anava planant-se amb els nous impostos, càrregues, exempcions i serveis exigits per els Senyors i que acceleraven el estat de misèria i descontent entre els pobles d’aquesta Serra, en els que aflorava per moments un clima de violència que preparava la cridada “Batalla de la Sierra de Espadán”.

Les “sobremesades” de Alcudia-Veo-Suera-Fanzara col·lectivament pesaren de 461 a 573 sous i assoles l’impost de les institucions religioses per Alcudia i Veo ascendia en 1526 a 160 sous i a pesar de que des d’eixe any les Mesquites varen continuar tancades, els impostos van seguir pagant-se al Duc de Segorb fins al final del segle. El malestar cada dia era mes patent.

Així i tot, el començament del segle XV va ser bo per Eslida i la seua Serra. S’importaven teixits de València i la costa, pescant, formatge i canya; s’exportava ferro, plom i estany de diverses mines d’aquest terme. Alcudia de Veo i el seu terme eren comunitats agrícoles rurals que contaven també amb artesans i menestrals, comerciants i mercaderes. Però “ lo bo per als pobres….. sempre sol durar poc”.

En la primavera de 1428 el riu Millars va sofrir una creixia catastròfica, deixant ermes unes 47 hectàrees de terra, aigües baix de Fanzara; per impedir l’abandonament i ajudar a la restauració, es va reduir l’impost del cens anual, però la diferencia (de1760 a 100 sous), va tindre que ser pagada per les altres comunitats de la Serra, durant un període de cinc anys. En 1429 s’aproximava una nova guerra amb Castilla i en Juliol s’ordenaven obres de restauració en els Castells, entre ells el d’Alcúdia de Veo; en 1430 (23 gener) es va comunicar a la Serra la creació d’un impost especial de guerra de 4929 sous i es va amenaçar amb confiscacions si no atenien a lo ordenat.

L’ordre social pareixia deteriorat i precisament per la tensió econòmica; per el que van començar a proliferar en la Serra bandolers, criminals i lladres que atemorien a estos pobles, fent-se famós un anomenat “Hamet Maymó” natural d’Aín: a una dona musulmana li robaren braçalets de plata en un camí proper a Ahín;  es va assaltar la casa de una dona en un poble; una parella de Xinquer va ser declarada com fugitiva en 1148 per la seua incapacitat de pagar un quantiós deute, etc.

La població de la Serra va disminuir en un 30% entre 1415 i 1512. Eslida va passar de ser la vila més important a convertir-se en un poble secundari en 1451; el seu paper havia sigut usurpat per Fanzara, que s’ubicava en una posició més ventallola per al comerç en el Vall del Millars.

Durant el segle XVI les minories musulmanes de la Serra estan contínuament condicionades per les conversions forçoses, la lluita ètnica amb la població cristiana i l’expulsió. Nos trobem en el any 1525, regnant Carlos I. Alcudia de Veo i tot aquest Vall va viure  la desfici del moment que antecedia a la rebel·lió i a la guerra incerta.

 

LA BATALLA

El 16 de Novembre de 1525 les mesquites de la Serra van ser cessades i el 8 de Desembre el rei-emperador Carlos I decreta que els musulmans deuen convertir-se o emigrar, aquest mandat es modifica el 15 de Gener de 1526, ordenant que el que no es convertira siga fet esclau i se li confisquen tots els seus bens; a demés se lis prohibia vendre les seues joies i se lis obligava a “sentir els sermons dels predicadors cristians, a entregar les armes i a portar en els turbants una mitja lluna blau, i a descobrir-se quan pesarà el Santíssim Sacramento, a no tindre reunions ni practicar la seua religió i tancar les mesquites”.

Els musulmans de Benaguasil desencadenen una revolta que es va extindre en març de 1526 a tota la Serra d’Espadá; aquesta constituïa el territorial mes gran, hàbitat per moros, que quedava en Espanya. Van elegir com a cabdill a un moro d’Algar, anomenat “Garau”, que es va autoproclamar rei amb el nom de “Zelin Almanssor”, organitzant la guerra en tota la Serra; bandes de musulmans ixen a les muntanyes per a robar als cristians i als seus pobles. El Duc de Segorb, creient que els moros no eren capaços d’organitzar-se, ataca amb 400 homes en el Vall d’Almonacid, sofrint 260 baixes i dispensant-se la seua infanteria que queda reduïda a menys de 1000 homes te que retira se a tota presa i quasi en solitari, a Segorb.

En Onda es reuneix, en el mes de juliol, un segon exèrcit reial de uns 4000 homes per atacar la Serra per el nord, menters que uns 300 musulmans s’establien en les laseres dels monts, al Est de Tales, organitzant escaramusses des de tota la cadena fortificada de Suera, Veo i Alcudia, que produeix grans baixes en ambdós costats. El 21 de Juliol de 1526 un atac cristià va tomar la muntanya amb pèrdues lleugeres i els musulmans fugen perseguits per el Vall de Veo fins Aín, on distribuïts en set posicions diferents es van fer fortes “ amb abundància de pedres per defendre’s i amb gran determinació”, el 30 de juliol de 1526 les forces cristianes havien ocupat Ahín i Alcúdia de Veo: “els nostres van tomar dos llocs, que estan al peu de la Serra, que s’anomenen Ahín i l’Alcúdia de Veo, i després van tomar altre lloc que s’anomena Benihallí en el que van trobar molt de blat i altres aliments i roba, els quals van ser saquejats”

A finals d’Agost els musulmans ataquen, sense èxit, el castell de Suera, però en canvi, repel·leixen repetidament els assaltaments dels cristians en les muntanyes d’Alcúdia de Veo i Ahín.

El 19 de Setembre de 1526 dos columnes de mes de 7000 soldats ( 2500 eren veterans alemanys al servici del emperador) ataquen simultàniament entre Alcúdia, Almedíjar i Ahín; van morir uns dos mil musulmans, menters que altres tants van ser fets presoners i vinguts en Valencia com esclaus.

Finalment la Serra –la nostra Alcudia de Veo, Xinquer, Benitandús…- va quedar desarmada, les seues mesquites derruïdes, els llibres del Corán cremats i els seus habitants obligats a convertir-se al catolicisme. El botí que havia sigut sostret ascendia a 20.000 ducats i aquestes comunitats van tindre que pagar multes i es van veure privades de les seues terres.

El 19 de setembre de 1526 desapareixia l’últim regne de Taifes o “Alcadiazgo de Eslida”, al que pertanyia Alcudia de Veo. Tres llargs segles es tancaven darrere de la “Batalla de la Serra D’espadá”, que va tindre el seu últim escenari precisament en el nostre terme. Alcudia de Veo, Veo, Benitandús i Xinquer, van quedar reduïts a la misèria que desembocaria, després d’una infructuosa cristianització, en la definitiva “expulsió dels moriscos” en 1609.

Coneixem, així, un nou capítol de la nostra història, que es, al mateix temps, l’historia general de la nostra Serra d’Espadá.

Vols comentar-nos alguna cosa?
Util

T'ha semblat útil aquesta informació?

CAPTCHA Aquesta pregunta és per a comprovar si vostè és un visitant humà i prevenir enviaments de spam automatitzat.

Les dades per Vosté facilite seran tractats per Ajuntament de Alcudia de Veo, en qualitat de Responsable de Tractament, amb la finalitat de gestionar les queixes, suggeriments i agraïments.

La base de legitimació del tractament de les seues dades es troba en el consentiment manifestat per Vosté mitjançant l'enviament del present formulari, d'acord amb l'article 6.1.a) del Reglament General de Protecció de Dades.

Les dades es conservaran durant el temps necessari per a complir amb la finalitat per a la qual es van recaptar i per a determinar les possibles responsabilitats que es pogueren derivar d'aquesta finalitat i del tractament de les dades. Serà aplicable el que es disposa en la normativa d'arxius i documentació. En qualsevol cas, les dades podran ser conservats, en el seu cas, amb finalitats d'arxiu d'interés públic, fins d'investigació científica i històrica o fins estadístics.

Les dades no seran cedits a tercers, llevat que siguen comunicats a les entitats públiques o privades, a les quals siga necessari o obligatori cedir aquests per a poder gestionar la seua sol·licitud, així com en els supòsits previstos, segons Llei.

Vosté podrà exercitar els drets d'Accés, Rectificació, Supressió, Limitació o, en el seu cas, Oposició. A aquest efecte, haurà de presentar un escrit en el Registre d'Entrada de l'Ajuntament/Mancomunitat: Calle la Fuente, 7, Ajuntament de Alcudia de Veo, 12222, privíncia de Castelló, o, en el seu cas, al nostre Delegat de Protecció de Dades info@businessadapter.es

En l'escrit haurà d'especificar quin d'aquests drets sol·licita siga satisfet i, al seu torn, haurà de mostrar o, en cas d'enviament postal, acompanyar document identificatiu equivalent. En cas que actuara mitjançant representant, legal o voluntari, haurà d'aportar també document que acredite la representació i document identificatiu d'aquest.

Així mateix, en cas de considerar vulnerat el seu dret a la protecció de dades personals, podrà interposar una reclamació davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (www.aepd.es).