Toponímia
El relleu físic ha donat ocasió moltes voltes a la configuració toponímica, tenint en conter les característiques del terreny: valls, depressions, muntanyes, llaneres, son aspectes del paisatge que criden enseguida l’atenció. La toponímia àrab es fa eco d’aquestes característiques en els seus noms; així la prominència del terreny està expressada en la denominació “Alcudia”, que significa: “lloma, colina, cerro”.
D’aquesta manera, el nom Alcudia, ve de la paraula àrab “al-kúdya” i signifique “la lloma, colina, cerro”. Si mirem el lloc on s’assenta hui el poble, pot que ens sorprenguem, si no atenem a la situació, amb referencia al riu i barrancs adjacents; amb major claritat apreciem aquest significat quan elevem la nostra mirada cap el Castell, alçat sobre una colina per damunt del mateix poble, que s’engronsa en la seua falda deixant als seus peus el vell riu, que s’acomiada de la Font de San Pedro Màrtir, per a maridar-se amb el barranc.
Tot açò en quant al nom, però ¿què direm del cognom: de Veo? En la documentació del segle XIII i següents apareix el topònim de “ Veyo, Beo, Beyo, Enveyo”, al parèixer es de etimologia no àrab, sinó anterior, preàrab, puguera ser de origen romà-llatí o a lo millor ibéric-edetá, ja que està documentat en els segles XIII i XIV, molt abans de que es produirà l’assentament cristià. Amb aquest nom es denominava tot el vall i, posteriorment, el Castell musulmà: “ la Vall de Veyo, Beo i Beyo” en 1238,”la Vall de Enveyo” com limítrof d’Onda en 1246, “el lloc de Veyo” de la Serra d’Eslida en 1414. Així, en la documentació més antiga es senyala amb el nom de Veo tot el Vall que comprèn els llocs habitats del mateix Veo, com podrien ser Alcudia, Benitandús o Benitandut i Alfara, encara que les primeres al·lusions que es fan d’aquests tres últims procedeixen de documentació de l’any 1365 (diferent es el cas de Xinquer que ja apareix en la Carta de Gracia i Seguretat de l’any 1242, donada pel Rei Jaume I als musulmans de la Serra d’Eslida).
No es difícil acceptar, així, que aquests assentaments del Vall de Veo, prengueren del seu cognom, sobretot quan podia confondres amb algun lloc homònim del mateix Regne de Valencia, com es el cas d’Alcudia, que pesaria a denominar-se amb el temps Alcudia de Veo, més que per el lloc habitat de Veo, per el mateix Vall i també per el Castell del Vall de Veo, devenut a pedania de Alcudia de Veo.
